En un moment o altre hem fet referència a la llengua, com un dels elements clau per a interpretar l'estat de salut de la identitat nacional a Andorra. La nostra impressió és que aquesta és més aviat feble. L'ús del català és important, però també ho és la seva absència en moltes converses. Això és especialment cert entre la canalla i en bona part dels àmbits d'oci i de treball.
Immigració i llengua
Creiem que no s'ha de posar cap mena d'impediment en les opcions comunicatives entre les persones. Però si que cal començar a prendre mesures una mica més serioses per garantir no sols la continuïtat del català com a primera llengua, si no també impulsar-ne l'extensió del seu ús. Per exemple, respecte dels immigrants per qüestions laborals.
Podem posar al Canadà com a exemple de com és de rellevant l'aspecte lingüístic en altres països. L'accés per a treballadors temporers i molt especialment per als nous residents bàsicament està determinat per tres aspectes. La demanda d'un empresari canadenc, el coneixement d'almenys una de les llengües oficials (francès o anglès) i la formació adequada per a la feina a desenvolupar.
Certament les necessitats de mà d'obra han promogut la immigració massiva les darreres dècades. També és cert però que no s'ha establert cap mena de criteri lingüístic per a filtrar-la. Un exemple d'aquesta desastrosa deixadesa son molts anuncis de demanda de personal a l'estranger que a més d'estar escrits en altres llengües no fan menció alguna de la seva importància.
La conseqüència ha estat una progressiva degradació de l'ús de la nostra llengua al Principat en favor de l'espanyol i el francès. Fins al punt en que en molts moments es fa imprescindible el coneixement i ús d'aquestes llengües.
Educació i llengua
L'existència de tres sistemes educatius que operen bàsicament amb les tres llengües majoritàries al Principat sense dubtes aporten una riquesa de coneixements als estudiants, però també representa un importantíssim afebliment del seu ús. En el darrer estudi que coneixem, que ja té més de vint anys, ja es feia palesa aquesta situació. Avui dia les coses no han canviat substancialment, per tant creiem que és hora de plantejar-se una política de reforçament del seu ús en l'àmbit educatiu.
Promoció personal i llengua.
Donat que fins ara no ha existit un criteri rigorós per a preveure els efectes d'una immigració massiva no catalanoparlant, pensem que s'ha de potenciar des de l'administració pública el criteri que el català és una eina imprescindible per a la promoció laboral i social. Evidentment per a optar a una plaça del funcionariat i també per a l'estructura interna de les empreses actives a Andorra.
Aquest criteri, que algú pot entendre que és arbitrari en tant que pot contradir-se amb el dels mèrits personals, pensem que és important per tal d'atorgar al coneixement i ús de la llengua la importància que té. Si és que realment tenim com a objectiu una certa normalització lingüística...
divendres, 12 de gener del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada