L'educació és una de les grans assignatures pendents als Principat. A un primer nivell trobem que coexisteixen tres models educatius, el nacional, el francès i l'espanyol.
Aquest fet per si mateix no resulta rellevant, excepte per que representa que la totalitat de l'educació des de maternal fins a secundaria no està totalment sota tutela de l'estat. El fet més característic d'aquest triple sistema és que la totalitat dels nens que estudien no ho fan en català. Aquest fet, juntament amb el factor de la desproporció numèrica entre nacionals i residents és la causa de la reducció progressiva del català com a llengua quotidiana.
Bé, no volem fer aquí una defensa aferrisada de la llengua (tema que es presenta en el següent punt). Si que volem en canvi apuntar que de cara a integrar als residents i especialment als que aspiren a una futura nacionalització, seria desitjable impulsar el coneixement i l'us del català des del moment en que els infants entren al sistema educatiu.
Un dels aspectes que es pot recriminar al mercat laboral i a la mateixa administració és la manca de formació i especialització de la mà d'obra de que disposem. Bé, evidentment això és així en gran mesura a causa de les reduïdes dimensions del país. Donat que no estem parlant d'un gran mercat laboral, la mobilitat per aquesta raó a Andorra representa senzillament l'emigració. Vist així és fàcil entendre que no sempre coincideixen les necessitats del país amb la formació que han adquirit els seus ciutadans.
Per exemple, ara per ara seria absurd que un estudiant es decantés per a una carrera dedicada a l'industria metal·lúrgica o naval, de fet gairebé qualsevol industria perquè a Andorra aquest sector pràcticament resta inexistent. El qui és cert és que per a certes tasques hi ha problemes per a trobar a persones qualificades. Podem referir-nos per exemple a les que requereixen una certa formació tècnica, com per exemple les relatives a electrònica i telecomunicacions, algunes enginyeries... També és cert que per altres oficis, especialment els relatius al turisme, i que no precisen una formació especialitzada, també hi ha dificultats. Però aquest és un problema d'oferta i demanda i no de formació.
Creiem que és important anar plantejant-se la necessitat de reforçar la formació de persones que volen cursar estudis superiors, i molt especialment els de caràcter tècnic. També s'hauria d'organitzar la formació continua, per a millorar les habilitats de les persones que ja estan inserides al mercat laboral.
Per al primer grup, becar als estudiants en aquelles carreres que s'entengui que són importants al Principat. Donat que estem parlant des del punt de vista estadístic de grups petits s'entén que aquesta previsió es fa una mica difícil. De tota manera això no ha de ser obstacle per a plantejar-se que si ha deficiències en algun determinat sector s'ha de recolzar a les persones que poden ajudar a corregir-les. En aquest sentit volem posar de relleu que promocionar a la gent del país és doblement interessant.
Per al segon grup, entenem que la formació dins del mercat laboral resulta més problemàtica, en tant que es tracta de persones que tenen gran part de la seva jornada ocupada amb la seva feina. De tota manera i un cop detectades les deficiències en el funcionament d'una empresa o entitat, caldria facilitar d'alguna manera la posada en marxa l'anomenat "reciclatge". L'avantatge és clar: no caldrà cercar una altra persona per a cobrir aquestes deficiències.
divendres, 12 de gener del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada