La peculiaritat d'Andorra pel que fa a la composició de la seva població, ens referim en concret a la desproporció entre nacionals i residents, fa que aquest sigui un tema que s'ha de debatre abans que altres qüestions. Més que per la seva urgència, pel fet que es tracta de la base sobre la qual es recolza la legitimitat i força moral del conjunt d'institucions polítiques de qualsevol nació democràtica.
Per una banda tenim dos realitats vigents. Una és la sobirania de l'estat, aquesta en general no es discuteix en tant que és la regla general per a la majoria d'estats del planeta. L'altra és la representativitat del poder públic, tant en les branques legislativa, executiva i judicial. Donat que Andorra té una desproporció anòmala entre el nombre de nacionals i residents és desitjable fer el possible per a que totes les parts se sentin satisfetes de cara a la seva representació política.
En aquesta qüestió des del PNP ens plantejem la possibilitat de una certa flexibilització respecte de la participació dels residents en els afers polítics i especialment respecte de l'executiu. Pensem que d'alguna manera s'ha de proporcionar representativitat al que pensen els residents a Andorra.
Aquest punt resulta força delicat. Qualsevol pot veure clar que si es vol respectar el principi de sobirania de l'estat, una excessiva representació d'altres nacionals pot acabar sent un perill per a la pròpia identitat i governabilitat. En el nostre cas es tracta d'una senzilla qüestió de números. Si posem aquesta qüestió en un altre àmbit, per exemple qualsevol de les nacions europees receptores d'immigrants, podem veure clar que aquesta no és percebuda com un perill, sempre i quan no afecti a la convivència o sigui molt nombrosa. També hem d'afegir que en el cas particular d'Andorra, les dramàtiques circumstàncies de molts immigrants arreu del planeta no son a l'ordre del dia, fet que ens alegra i facilita la tasca.
Però el que sí es pot apuntar és que per una banda tenim un cos de nacionals, altre de residents permanents i un altre de residents estacionaris. És fàcil entendre que un estranger que ha vingut a treballar la temporada d'hivern poc o cap interès tindrà en els afers del país més enllà de la curiositat de saber qui som. Altra cosa és el resident permanent, alguns hi viuen aquí més anys que altres que si tenen la nacionalitat. No volem fer una polèmica al respecte, tant sols presentar la possibilitat que aquest resident pugui tenir de manera clara i concisa un marge de veu.
L'altra opció seria incrementar el nombre de nacionals. Aquesta idea seria bona si no fos pel fet que donades les dimensions del país és comprensible que sigui poc benvinguda per bona part dels nacionals. Lògicament entenem que aquí hi ha una clara percepció de posseir i retenir un privilegi tant pels nacionals com per als que no ho son. En certa manera resulta trist com de vegades la nacionalitat és així percebuda i no com un vincle entre els detentors.
No obstant sempre s'ha de deixar oberta la porta a una reducció del temps de residencia continua necessari per a l'obtenció de la nacionalitat. Per al PNP, a més d'aquest paràmetre és vital l'aspecte de la integració. Els nous nacionals han de estar plenament inserits en la societat a la qual pertanyen, especialment pel que fa a l'ús de la llengua i al coneixement de les institucions que els representen. En aquest sentit, creiem que l'executiu s'hauria d'aplicar de manera urgent a la tasca de millorar la presència cultural andorrana i a potenciar l'ús de la llengua de manera més contundent. Creiem que en té el dret i l'obligació.
En conclusió, la proposta participativa dels residents creiem que és l'opció lògica. A partir d'aquí s'obre el debat de quin és el marge de representativitat que es deu atorgar a aquesta part de la ciutadania. En altres paraules, i fixant-nos en els models d'estats veïns, pot ser la representació als comuns és la possibilitat més plausible. En primer lloc per que no afecta als poders d'àmbit nacional. Aquest fet és especialment cert en el cas del legislatiu. Amb un 70% de residents és fàcil aventurar que un legislatiu escollit per ells seria democràtic, però en cap cas representatiu d'Andorra. I en segon lloc, perquè segurament els comuns fortament influenciats per residents serien una indirecta influència al legislatiu.
Per una banda tenim dos realitats vigents. Una és la sobirania de l'estat, aquesta en general no es discuteix en tant que és la regla general per a la majoria d'estats del planeta. L'altra és la representativitat del poder públic, tant en les branques legislativa, executiva i judicial. Donat que Andorra té una desproporció anòmala entre el nombre de nacionals i residents és desitjable fer el possible per a que totes les parts se sentin satisfetes de cara a la seva representació política.
En aquesta qüestió des del PNP ens plantejem la possibilitat de una certa flexibilització respecte de la participació dels residents en els afers polítics i especialment respecte de l'executiu. Pensem que d'alguna manera s'ha de proporcionar representativitat al que pensen els residents a Andorra.
Aquest punt resulta força delicat. Qualsevol pot veure clar que si es vol respectar el principi de sobirania de l'estat, una excessiva representació d'altres nacionals pot acabar sent un perill per a la pròpia identitat i governabilitat. En el nostre cas es tracta d'una senzilla qüestió de números. Si posem aquesta qüestió en un altre àmbit, per exemple qualsevol de les nacions europees receptores d'immigrants, podem veure clar que aquesta no és percebuda com un perill, sempre i quan no afecti a la convivència o sigui molt nombrosa. També hem d'afegir que en el cas particular d'Andorra, les dramàtiques circumstàncies de molts immigrants arreu del planeta no son a l'ordre del dia, fet que ens alegra i facilita la tasca.
Però el que sí es pot apuntar és que per una banda tenim un cos de nacionals, altre de residents permanents i un altre de residents estacionaris. És fàcil entendre que un estranger que ha vingut a treballar la temporada d'hivern poc o cap interès tindrà en els afers del país més enllà de la curiositat de saber qui som. Altra cosa és el resident permanent, alguns hi viuen aquí més anys que altres que si tenen la nacionalitat. No volem fer una polèmica al respecte, tant sols presentar la possibilitat que aquest resident pugui tenir de manera clara i concisa un marge de veu.
L'altra opció seria incrementar el nombre de nacionals. Aquesta idea seria bona si no fos pel fet que donades les dimensions del país és comprensible que sigui poc benvinguda per bona part dels nacionals. Lògicament entenem que aquí hi ha una clara percepció de posseir i retenir un privilegi tant pels nacionals com per als que no ho son. En certa manera resulta trist com de vegades la nacionalitat és així percebuda i no com un vincle entre els detentors.
No obstant sempre s'ha de deixar oberta la porta a una reducció del temps de residencia continua necessari per a l'obtenció de la nacionalitat. Per al PNP, a més d'aquest paràmetre és vital l'aspecte de la integració. Els nous nacionals han de estar plenament inserits en la societat a la qual pertanyen, especialment pel que fa a l'ús de la llengua i al coneixement de les institucions que els representen. En aquest sentit, creiem que l'executiu s'hauria d'aplicar de manera urgent a la tasca de millorar la presència cultural andorrana i a potenciar l'ús de la llengua de manera més contundent. Creiem que en té el dret i l'obligació.
En conclusió, la proposta participativa dels residents creiem que és l'opció lògica. A partir d'aquí s'obre el debat de quin és el marge de representativitat que es deu atorgar a aquesta part de la ciutadania. En altres paraules, i fixant-nos en els models d'estats veïns, pot ser la representació als comuns és la possibilitat més plausible. En primer lloc per que no afecta als poders d'àmbit nacional. Aquest fet és especialment cert en el cas del legislatiu. Amb un 70% de residents és fàcil aventurar que un legislatiu escollit per ells seria democràtic, però en cap cas representatiu d'Andorra. I en segon lloc, perquè segurament els comuns fortament influenciats per residents serien una indirecta influència al legislatiu.
2 comentaris:
Bon dia.
En aquest sentit es podria potser proposar una formula mixta: així com els nacionals tenen un dret de vot per persona, proposar que en un primer moment, pels residents amb estada llarga (caldria determinar la frontera temporal), es pugués començar amb un vot per família (a partir de dues persones per unitat familiar).
Molt bé. Creiem que aquesta opció, que ja s'ha emprat a Andorra o Gran Bretanya en el passat, resulta avui dia estranya. La realitat és que independentment de la representativitat que té un conjunt de vots, la norma comunament acceptada és 1 persona, 1 vot. Per tant, creiem que resulta millor assumir aquest fet. Altra cosa és decidir per a què servirà aquest vot. Evidentment, entenem que qualsevol resident permanent desitgi tenir accés mitjançant les urnes a tots els afers del país. Però recordant el text al que ens referim, la desproporció numèrica entre nacionals i residents ens obliga de fet a ser "injustos" i a preservar la sobirania per sobre de la realitat demogràfica. En altres estats d'Europa això no causa problemes donat que el percentatge de residents es molt menor. En cap cas que recordem supera el 15%.
Pel moment, des del PNP ens inclinem en crear una "representació" dels estrangers en certs àmbits, per exemple, els comuns.
Possiblement algú podrà argumentar que aquesta proposta suposarà en un moment donat un entrebanc a l'exercici de l'executiu o inclús del legislatiu enfrontat a una diversitat d'interessos locals.
Nosaltres creiem que aquest problema és menor si el comparem amb el de l'entrecreuament d'interessos particulars i polítics.
De fet, estem segurs que les persones escollides pels residents tindran un perfil netament públic i no pensem que perjudiquin en absolut al país.
Des del punt de vista econòmic, els residents són en moltes ocasions el sector menys afavorit econòmica i socialment. Això és important tenir-ho en compte per adonar-nos que possiblement un representant escollit per aquestos tindria una projecció més social que estrictament metapolítica.
En tot cas podem posar un exemple hipotètic de conflicte:
Un representant dels residents a un comú x, de nacionalitat espanyola i amb un perfil espanyolista de dreta (PP).
Possiblement resulti incòmode a altres sensibilitats polítiques, però en tot cas estarà subjecte com qualsevol altre càrrec a una reelecció... i dubtem molt que fos escollit si el seu paper fos el d'un avalotador. Certament no hi ha cap perill per a la identitat andorrana en tant que l'oposició a una nacionalitat genera per efecte rebot un reforçament d'aquesta.
Podem per exemple recordar el darrer mandat d'Aznar a Espanya. La seva tàctica d'enfrontament amb els nacionalismes efectivament va donar ales al centralisme espanyol, però també va provocar una espectacular reacció nacionalista a les autonomies perifèriques.
Per tant, una discreta representació dels residents no ens ha de fer por, ans al contrari, han de ser benvinguts a la taula.
Publica un comentari a l'entrada